Les notķcies de la Rądiohttp://www.radiospsp.com<![CDATA[AREGIO DEIXA LA POLITICA]]>Canvi de líder a Convergència i Unió de Tarragona. Ahir, el portaveu del grup municipal i màxim responsable del partit a la ciutat des de la marxa de Joan Miquel Nadal, Joan Aregio, va anunciar que no es presentarà a les properes eleccions el maig de l'any que ve. En el seu lloc ho farà la regidora del grup al consistori Victòria Forns, que en els últims mesos havia anat guanyant pes i presència dins del partit i que els rumors situaven com a futura cap convergent a l'Ajuntament, a la qual Aregio va presentar oficialment com la seva successora. Aregio es va comprometre a continuar treballant per la ciutat «des de la segona fila», en referència al fet que tampoc figurarà en les llistes al Parlament, i va justificar la seva renúncia dient: «Ara era el moment oportú per fer-ho.»

Els rumors que feia temps que circulaven per Tarragona finalment s'han complert. El cap de llista per Convergència i Unió a les properes eleccions municipals no serà Joan Aregio, sinó la seva companya de grup municipal Victòria Forns. L'encara portaveu de la federació nacionalista, acompanyat per la majoria dels seus companys de partit, entre els quals hi havia el número dos, Felip Puig, i per la seva família, va argumentar la seva renúncia a lluitar per recuperar l'alcaldia de Tarragona «perquè ara és un bon moment per tancar la meva etapa professional». Aregio va admetre que tenia la decisió presa des de feia uns mesos «perquè en la política és important que la renovació es faci mitjançant les persones».

En segona fila

L'encara líder convergent va explicar que va comunicar la decisió a Artur Mas «fa uns mesos», després d'una profunda reflexió personal, tot enorgullint-se de ser un dels partícips de la gran transformació de Tarragona en els últims anys. A més, el polític convergent va deixar clar que tampoc no figurarà en les llistes al Parlament de Catalunya de la tardor, però que continuarà col·laborant a l'hora de treballar per Tarragona: «No us penseu que desapareixeré del mapa perquè la meva implicació serà total», encara que no des de la primera fila, segons es va afanyar a deixar clar.

Just després de l'anunci d'Aregio als mitjans de comunicació, l'assemblea local de Convergència Democràtica de Catalunya es va reunir d'urgència per valorar el relleu al capdamunt del partit, i s'espera que el seu soci de coalició, Unió Democràtica de Catalunya, hi doni el vistiplau en els propers dies per nomenar oficialment Victòria Forns com a candidata.

Adéu al somni

«No podré complir un dels meus somnis, que era ser alcalde de Tarragona, però segur que la Victòria serà una gran alcaldessa», va confessar Aregio, que va assumir el lideratge del partit a Tarragona arran de la marxa de l'exalcalde Joan Miquel Nadal, abans de les eleccions municipals del 2007, tot i que era regidor al consistori tarragoní des de 1995, quan va assumir la regidoria de l'àrea de Cultura. Després va gestionar la de Relacions Ciutadanes i Hisenda, fins que CiU va passar a l'oposició. Preguntat per si la seva renúncia podria interpretar-se com una rendició, va negar-ho, tot subratllant: «Penso que havia arribat el moment del relleu i tocava fer-lo.» En aquest aspecte, va corroborar la seva aposta, presa la tardor de l'any passat, «perquè només s'equivoquen els que prenen decisions».

A més, va agrair als mitjans que no difonguessin la notícia: «Sabia que a tots us escalfaven les orelles des de feia temps i no heu dit res. Gràcies.» Quant a la nova cap de llista, li va agrair que hagi acceptat el repte.

Respecte de Ballesteros

L'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va evitar fer una valoració política i va preferir destacar la feina que ha fet el «meu amic i alhora adversari polític» i que no sempre ha estat reconeguda. El batlle va desitjar sort a la seva futura rival a les urnes.

Forns: «És un projecte que m'il·lusiona i m'engresca»

La futura cap de llista de Convergència i Unió, Victòria Forns, va confessar que l'oferiment de Joan Aregio «m'honora», tot recordant que «ha estat una decisió molt madurada, molt meditada i gens precipitada». Forns, nascuda l'agost de 1967, diplomada en treball social per la Universitat de Barcelona i llicenciada en antropologia social i cultural per la Universitat Rovira i Virgili, va deixar clar que la lluita per recuperar l'alcaldia l'atrau: «Tinc moltes ganes de treballar pels tarragonins i per les tarragonines, i per això el projecte m'il·lusiona i m'engresca.» La regidora convergent va destacar la manera de fer oposició que estan fent, «a la qual la ciutat no està acostumada» i va admetre que rellevar Aregio «és el repte més difícil de la meva vida, però que arriba en el moment just, tant personalment com professionalment». La futura portaveu nacionalista es va definir com una «treballadora infatigable» i es va comprometre a: «Posar totes les meves capacitats al servei de Tarragona.»

]]><![CDATA[UNESCO AVALUARĄ L'ANY 2014]]>Per celebrar els deu anys de la declaració de patrimoni mundial munten un viatge a altres ciutats històriques.

Al desembre farà deu anys que la Unesco va declarar patrimoni mundial tretze monuments de Tarragona. Tot i que habitualment les ciutats que han obtingut aquesta designació han de passar una mena d'examen passada la primera dècada, no serà fins al 2014 que la Unesco farà la revisió dels monuments de Tàrraco. Abans, al 2012, l'Ajuntament haurà d'omplir un qüestionari del Ministeri de Cultura. D'altra banda, per celebrar l'aniversari, l'Ajuntament proposa un viatge d'una setmana a les ciutats patrimoni mundial de l'entorn de Madrid. També s'anuncien «dos grans concerts», que organitzaran si aconsegueixen patrocinadors privats.

Serà en el marc de la Convenció Mundial de la Unesco que es farà una revisió de l'estat de conservació de les ciutats patrimoni mundial de l'Estat espanyol, inclosos els tretze monuments de Tàrraco. És una mena d'examen de la Unesco, per comprovar l'estat de conservació dels monuments. Abans, al 2012, l'Ajuntament de Tarragona haurà d'omplir un qüestionari del Ministeri de Cultura sobre el manteniment del patrimoni de la ciutat. Aquest document l'haurà d'omplir conjuntament amb els altres agents implicats: la Generalitat de Catalunya i Abertis, propietària del Mèdol.

Ni una cosa ni l'altra no fan por a l'Ajuntament de Tarragona ja que, segons va explicar ahir la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, com que en aquests deu anys la ciutat no ha tingut cap denúncia relacionada amb el patrimoni, «potser omplint el qüestionari ja n'hi haurà prou i no caldrà passar l'examen» de l'any 2014.

D'altra banda, Rosell va anunciar ahir el primer acte que s'ha programat enguany per celebrar els deu anys de la declaració de la Unesco: un viatge a Madrid i les ciutats patrimoni mundial del seu entorn: Salamanca, Toledo, Àvila, Conca, Segòvia i Alcalà d'Henares. Segons va explicar ahir el regidor de Relacions Ciutadanes, Manuel Lopez Pasca, el viatge tindrà lloc entre el 27 de setembre i el 4 d'octubre i costarà uns 680 euros (les reserves es poden fer a Viatges Barceló).

Els actes del desè aniversari de la declaració es concentraran del mes d'octubre al desembre. La regidora de Patrimoni va destacar que també estan buscant finançament per a l'organització de «dos grans concerts», que tindrien lloc a finals d'any a la plaça de la Font i al Palau de Congressos. De moment, però, no se'n revela el nom per una raó clara: «no es faran si no aconseguim finançament privat», segons Rossell. També s'anuncia una trobada internacional de gestors de ciutats patrimoni mundial (la primera setmana de desembre); visites guiades als monuments i els museus de Tarragona; l'edició d'un llibre de fotografies de la ciutat, a càrrec de fotògrafs catalans i internacionals, i la inauguració d'una exposició al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, entre altres activitats.

En aquests deu anys ha millorat l'estat dels monuments de la ciutat? Per Rosa Rosell el balanç «és positiu»: «Evidentment no s'ha fet tot el que seria desitjable, però en tres anys hem fet molta més feina que en els set anys anteriors.» Com a exemples, segons la regidora, s'hi troba la restauració del Pont del Diable, la finalització del pla director de les muralles i l'inici de la restauració del tram de l'Hort de l'Arquebisbe, la supressió de les barreres arquitectòniques a la capçalera del circ, l'excavació arqueològica al Camí de la Fonteta o les obres a l'amfiteatre. «Hem estat fent molta feina», va dir Rosa Rossell.

]]><![CDATA[MOBILITZACIONS PRČVIES]]><![CDATA[TINET 15 ANYS]]>
El president de l’Organisme Autònom per a la Societat de la Informació de la Diputació de Tarragona, (OASI), Alejandro Fernández, ha explicat que es tracta d’un moment històric i d’un canvi qualitatiu, “mantindrem el caràcter pioner i innovador, som una província líder en la penetració d’ús d’Internet i ho seguirem sent”.

Així, les línies estratègiques que es seguiran consistiran en seguir donant informació d’interès de les comarques de Tarragona, facilitar l’ús d’Internet i la fonamental, gestionar les xarxes socials creant sinergies i espais conjunts amb altres webs i xarxes socials generant nous continguts de qualitat. “Es tracta de ser proactius, recapitularem continguts d’altres webs, els classificarem i els posicionarem i difondrem a la xarxa”, ha dit Fernández qui ha afegit que l’objectiu és obtenir el màxim ressò a les xarxes “ja que és el futur d’Internet”.

Aquesta nova etapa s’enceta coincidint amb els 15 anys de vida de TINET. Per celebrar l’aniversari, la primera setmana de novembre es celebraran les “TINET jornades” enfocades a les xarxes socials, tot considerant que són una oportunitat de negoci que cal explotar. També es parlarà del passat, es farà un reconeixement als tinetaires i es presentarà els millores del portal. Es preveu que en aquestes dates s’arribin als 30 mil usuaris de TINET. També seguiran realitzant la Tinetaula i els premis als millors projectes a Internet. ]]><![CDATA[FUSIÓ CAIXA TARRAGONA]]>No hi ha marxa enrere. Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa protagonitzen la primera gran fusió aprovada pel Banc d'Espanya i la Comissió Europea i treballen des d'ahir amb un sol cervell financer, tot i que l'escriptura de fusió no se signarà fins al 30 de juny. Les tres entitats ja ofereixen avui el primer producte conjunt d'una caixa que esdevé la segona del país i la quarta de l'Estat en volum d'actius i operacions, després que ahir les assemblees generals respectives donessin per unanimitat el llum verd definitiu a la fusió. L'actual president de Caixa Catalunya, Narcís Serra, dirigirà un període transitori de sis mesos, però ell mateix va anunciar que no serà candidat a presidir el màxim òrgan de govern, el consell d'administració, un cop la nova entitat en tingui un de propi.

Amb aquest darrer pas, després del consens ratificat pels tres consells d'administració sobre el pla d'integració, l'operació entra en la seva recta final, després d'haver rebut també l'aprovació de la Comissió Europea, del Banc d'Espanya, del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Segons el calendari previst, les tres entitats financeres catalanes començaran a operar conjuntament a partir de l'1 de juliol, tot i que encara no tenen decidida quina serà la seva marca comercial: «El procés continua obert, amb assessors externs», es va limitar a dir ahir el director general de Caixa Tarragona, Rafel Jené. L'objectiu és la creació d'un nou model d'entitat financera, «més pròxima al client i innovadora». Serà un ens amb pes i representació a tot l'Estat, amb una forta cartera de pisos que s'ha hagut de quedar fruit de la crisi immobiliària i una voluntat de competir amb els grans grups. El model de negoci està cridat a canviar sensiblement, guanyant terreny en àmbits com el crèdit a les empreses i la gestió de patrimoni. A partir d'avui ja ofereixen un primer dipòsit conjunt, que combina un dipòsit vinculat a l'evolució d'una cistella d'accions, amb una inversió de rendibilitat fixa.

El cas és que el nou mapa de caixes a Catalunya, amb la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, suposa reduir-ne el nombre de deu a sis i que el país tingui la primera («la Caixa») i ara també la quarta caixa (el producte de la fusió de Catalunya, Tarragona i Manresa) de l'Estat per volum d'actius consolidats (81.020 milions d'euros), crèdits a clients (62.088 milions) i recursos de clients gestionats (70.009 milions). El conseller d'Economia, Antoni Castells, va declarar-se ahir convençut que Catalunya «mantindrà el seu pes financer, que mai havia estat tan gran, i preservarà el seu model de caixes».

1.215 oficines

El nombre de clients de la integració de Tarragona, Catalunya i Manresa és d'uns 4 milions i la nova caixa incrementarà de manera substancial respecte a les tres entitats originals els seus recursos propis i la seva solvència, mitjançant l'emissió de participacions preferents per 1.250 milions d'euros, subscrits pel FROB. Els defensors i actors de la fusió destaquen que la nova caixa, amb plena capacitat operativa a partir del primer trimestre del 2011, tindrà una dimensió òptima com per generar majors beneficis en termes d'economia d'escala i d'eficiència, amb una xarxa comercial «excel·lent» que cobrirà tot el territori català i estarà present als llocs de «màxim dinamisme econòmic», amb 1.215 oficines –395 menys del que suposarien la suma de les oficines actuals de les tres caixes– i 8.000 empleats, 1.300 menys que el total actual, una rebaixa que disposa de l'aval dels sindicats ja que es produirà a partir de la voluntarietat dels treballadors que optin per prejubilar-se o acollir-se a una baixa voluntària.

La representació en els òrgans de govern de l'entitat resultant de la fusió queda repartida amb un 50% per a Caixa Catalunya, un 20% per a Caixa Tarragona i un altre 20% per a Caixa Manresa, com ja s'havia acordat. El consell d'administració el formaran 21 persones i l'assemblea general tindrà 160 membres, el màxim permès per la llei.

El que balla són els noms dels principals directius més enllà del període transitori [vegeu peça], en què Adolf Todó assumirà la direcció general que ara desenvolupava a Caixa Catalunya. El president, Narcís Serra, segur que només ho serà per sis mesos, i a la seva baixa s'afegirà la de l'actual director general de Caixa Manresa, Feliu Formosa, que abandonarà també la nova entitat després del període transitori de la fusió, segons diverses fonts financeres. L'encaix del director general de Caixa Tarragona, per la seva banda, no s'ha concretat, mentre que el president de l'entitat tarragonina, Gabriel Ferraté, ocuparà una de les dues vicepresidències durant la transició, fins al novembre.

Garanties territorials

Caixa Tarragona ja és gairebé història, però el director general de Caixa Tarragona, Rafel Jené, va destacar ahir que el llum verd definitiu a la fusió garanteix una entitat potent de crèdit per als clients petits, les petites i mitjanes empreses i les corporacions locals, i assegura la seva proximitat al territori, una vocació que es consolidarà, segons Jené, amb el fet que el 15% del pressupost de la dotació anual de la futura entitat per a obra social el gestionaran les dues fundacions de l'ens tarragoní, la Fundació Caixa Tarragona i la Fundació Taller Ocupacions Promoció de Minusvàlids. A més a més, els projectes beneficiaris tarragonins també aspiraran al 70% restant del pressupost.

Com i on queda Tarragona

Durant els sis mesos de transició, l'assemblea de l'entitat embrionària serà la suma de les tres assemblees generals, i el mateix passarà amb el consell d'administració respecte als tres consells originaris. Caixa Catalunya presidirà la comissió de control i Caixa Tarragona es queda amb la secretaria d'aquesta comissió. La seu actual de Caixa Tarragona, però, més enllà d'aquesta transició, tindrà un protagonisme important en la futura entitat perquè concentrarà els serveis centralitzats del departament de gestió de productes bancaris, mitjans de pagament, transferències i tot allò relacionat amb el moviment de fons. «Això demostra que és un àmbit en què hem excel·lit», es jactava ahir Jené.

A més, a Tarragona també hi haurà un consell assessor territorial, amb participació de dos membres de l'actual assemblea de l'entitat, que vetllarà per la visió més local respecte dels òrgans de govern de la nova caixa, i uns serveis centrals territorials de direcció comercial de negoci sobre unes 200 oficines, un centenar menys respecte a la xarxa actual de l'entitat. «El client no notarà el tancament d'algunes oficines [de Caixa Tarragona], perquè el que tindrà és una xarxa més àmplia d'oficines i caixers automàtics gratuïts», va destacar Rafel Jené, que va garantir que cap poble del Camp i l'Ebre que ara tingui només una entitat bancària i aquesta sigui Caixa Tarragona es quedarà sense. El tancament progressiu d'oficines es farà en dos anys i les primeres a unificar-se seran les que ja comparteixen sistemes informàtics, tot i que això només suposaria la pèrdua de cinc oficines a la demarcació. «Tot s'ha analitzat molt bé i no s'ha deixat res sense lligar», va destacar el president, Gabriel Ferraté.

Ara s'obre un període provisional amb òrgans provisionals que hauran de convocar eleccions per portar a terme la renovació de tots els càrrecs directius de la futura caixa, però l'exministre Narcís Serra, president provisional, ja va deixar clar ahir que no aspirarà a la reelecció, perquè considera que «la continuïtat no seria el missatge adequat per a la societat i els treballadors». Va admetre que el procés de fusió serà difícil perquè s'han d'integrar tres entitats i tres cultures i, segons creu, si el president transitori no concorre a la presidència, es podrà fer «millor». Serra ha estat el president de Caixa Catalunya des de 2005, quan va accedir al càrrec en substitució d'Antoni Serra Ramoneda. Segons els estatuts de la nova caixa, el president ha de ser votat al consell d'administració per dos terços dels 21 membres que en formaran part i ratificat després per l'assemblea general. Segons Serra i segons la direcció general de Caixa Tarragona, a la pràctica només podrà ser president un dels membres proposats per les diputacions de Tarragona o Barcelona, les dues entitats públiques fundadores de Caixa Tarragona i Caixa Catalunya, respectivament.

]]><![CDATA[RALLY-RACC 2010]]>La 46ena edició del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada se celebrarà del 21 al 24 d'octubre. Per sisè any consecutiu, la prova es disputarà a la zona de la Costa Daurada i a l'interior de la demarcació de Tarragona, amb epicentre a Salou i a PortAventura. El ral·li, a més, entrarà en part a la demarcació de Lleida.

El RallyRACC Catalunya-Costa Daurada segueix amb la voluntat de ser una prova d'asfalt aportant l'element del traçat mixt. Durant el primer dia, els pilots faran tres especials cronometrades noves que conformaran una jornada mixta, ja que dues d'elles combinaran seccions de terra i asfalt i l'altra serà exclusivament de terra.

Cinc trams diferents conformaran la resta de dies, tres d'ells idèntics a la passada edició que es disputaran dues vegades al llarg del dissabte i dos per recórrer dues vegades a l'última jornada del diumenge. Aquest dia se celebrarà l'especial més llarga , de 42 quilòmetres, i la més curta, de 4,1 quilòmetres.

El recorregut d'aquesta edició del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada es concreta en tres jornades de competició amb un total de 16 trams cronometrats per un recorregut total de 1.275,78 quilòmetres

]]><![CDATA[ESTACIÓ INTERMODAL]]>La corporació cameral considera que les propostes de Tarragona s’han de traslladar urgentment a ADIF.

 La Cambra de Tarragona comunica que vol afegir-se a la proposta municipal d’infraestructures ferroviàries i programació de les diferents administracions, expressada públicament a la jornada del passat 12 de maig de 2010, lliurant les seves aportacions, i fent les següents consideracions:

• Aquesta és la primera vegada que de forma oficial dues administracions com el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb competències en el planejament territorial, i l’Ajuntament de Tarragona, en matèria de planificació urbanística, tenen la voluntat de reflectir una reserva d’espai ferroviari per la realització d’un bypass en ample UIC que permeti connectar el nucli urbà de la ciutat de Tarragona a la resta de la xarxa i del corredor Mediterrani. Ara bé, entenem que aquestes propostes s’han de traslladar de formar urgent a la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment, a Madrid, que té les competències d’infraestructures, almenys per fer conèixer la intenció ferma de la ciutat de Tarragona.

• La Cambra de Tarragona considera que aquesta és l’última oportunitat que la ciutat té per incorporar-se al corredor del Mediterrani i per poder tenir trens d’altes prestacions. Tot i això, Tarragona s’incorporarà amb retard a aquesta xarxa, quan es trobarà en explotació. Les repercussions econòmiques i socials per al seu desenvolupament i la seva posició territorial seran incalculables, sinó s’aconsegueix un compromís ferm per part de l’Estat espanyol en realitzar aquesta infraestructura com més aviat millor.

Projecció territorial a través de la ubicació de la futura estació al centre urbà de Tarragona

Tant de bo la futura estació intermodal central pogués situar-se a la Plaça Imperial Tarraco, però el coneixement del subsòl i la informació geotècnica del conjunt de la ciutat fa sospitar que no serà una solució viable des del punt de vista tècnic. Per aquest motiu, a més a més dels que s’exposaran considerem important treballar en l’opció de l’estació intermodal a la Horta Gran pels següents motius:

• Els terrenys permeten encara una planificació urbanística possible.

• Aquesta zona, amb una correcta planificació, connectaria definitivament els barris amb la ciutat, és l’única peça des d’un punt de vista urbanístic que permetrà relligar-los social i econòmicament, per tant, l’actuació que es dugui a terme hauria d’incorporar equipaments d’alt valor afegit, com seran els d’una estació intermodal.

• La intermodalitat possible d’aquesta localització seria quasi be total: estació AVF i estació rodalies i mitja distància, possibilitat d’ubicar una estació d’autobusos per serveis interurbans, central de taxis, etc.

• Així mateix, la ciutat es dotaria d’un espai per a nous equipaments comunitaris o territorials amb una alta centralitat respecte a la resta del teixit urbà i també del territori.

• A més a més, a menys de 300 meters es podria connectar viàriament amb la T-11, N-340, N-240, A-7, AP-7 i la futura A-27.

• I, també, a 20 minuts caminant (2 quilòmetres) estaria a l’abast de més de 70.000 persones.

]]><![CDATA[TARRACO VIVA 2010]]>Amb més de 400 actes, que es desenvoluparan en 26 espais de tota la ciutat, la Tàrraco Viva d’enguany aplega mig miler de persones involucrades en l’organització. L’any passat l’afluència de públic va fregar la xifra de 60.000 espectadors només comptabilitzant els espectacles d’aforament controlat.
Encara que el gruix de la programació s’aglutina en els dos pròxims caps de setmana, un nodrit grup de restaurants han arrencat ja amb la degustació de menús i tapes emmarcats a Tàrraco a Taula, un viatge en el temps a través del paladar per comparar els gustos gastronòmics actuals amb els de l’època romana.
Aquesta singular oferta gastronòmica es completa a partir d’aquest dimecres i fins a final de mes amb diverses exposicions sobre la biblioteca d’Alexandria, el google de l’Antiguitat, els fòrums imperials o els comerços a la Roma imperial.
A tall de curiositat, com a exemple del grau en el qual la ciutat es bolca amb Tàrraco Viva, als bitllets d’autobús es podran llegir aforismes del filòsof Sèneca, un dels protagonistes de l’actual edició. També s’inauguren en els pròxims dies diverses mostres fotogràfiques dedicades a l’antiga civilització romana.
La presentació de les millores al recinte del teatre romà ha servit de punt de partida a una edició de Tàrraco Viva que, a més dels plats forts de reconstrucció històrica (lluites de gladiadors, desfilada de legions o espectacles eqüestres i tàctiques militars) que han donat fama a les jornades, presenta importants novetats destinades a reconstruir la figura de Cèsar August, la vida dels esclaus o les xarxes del poder i la informació, entre d’altres activitats que revitalitzen el patrimoni monumental i els museus de la capital tarragonina.

L’Oficina Permanent de Tàrraco Viva
Situada a l’antiga Casa Sefus, a la Plaça del Pallol, en un edifici històric, significa un pas important en la consolidació del festival. L’Oficina depèn de la Conselleria de Patrimoni Històric i treballa tot l’any en:
· Organitzar el programa d’actes del festival. Això implica tasques de programació, producció d’infraestructures i personal, comunicació, administració i relacions públiques.
· Promocionar el festival (tant al territori com a l’exterior) amb la realització de campanyes comunicatives que duren tot l’any.
· Formació. L’Oficina té la voluntat de contribuir a formar d’una manera pràctica a futurs professionals de festivals culturals.
· Edició. L’Oficina també vols ser capaç d’anar editant materials de difusió relacionats amb el mateix festival i així en els propers anys volen editar llibres de difusió històrica, material audiovisual, material en línia (a través de la seva pàgina web), etc. Aquest any i com a primer pas, s’editarà la revista del festival que es distribuirà durant els dies que se celebri. A la pàgina web, a l’apartat BIBLIOTHECA, podreu trobar bibliografia, enllaços d’interès sobre el món romà i els “Quaderns Tàrraco Viva”.

ESPAIS DE TÀRRACO VIVA 2010
1. Muralles romanes (Patrimoni Mundial)
2. Fòrum Provincial – Pretori romà (Patrimoni Mundial)
3. Fòrum de la Colònia (Patrimoni Mundial)
4. Circ romà (Patrimoni Mundial)
5. Amfiteatre romà (Patrimoni Mundial)
6. Vil·la romana de Centcelles (Constantí) (Patrimoni Mundial)
7. Vil·la romana dels Munts (Altafulla) (Patrimoni Mundial)
8. Volta del Pallol (Patrimoni Mundial)
9. Necròpolis paleocristiana (Patrimoni Mundial)
10. Aqüeducte romà de les Ferreres (Patrimoni Mundial)
11. Pedrera romana del Mèdol (Patrimoni Mundial)
12. Porta Romana de la Plaça del Pallol (Patrimoni Mundial)
13. Catedral de Tarragona. Restes del recinte de Culte (Patrimoni Mundial)
14. Antiga Audiència
15. Casa Castellarnau
16. Casa Canals
17. Vil·la romana de la Llosa (Cambrils)
18. Antic Ajuntament (carrer Major)

]]><![CDATA[GERENT D'URBANISME TARRAGONA]]>L'alcalde admet que convocava la plaça a mida per a Joan Llort, que hi ha renunciat pel sarau causat.

L'Ajuntament de Tarragona ha ajornat la idea de crear la figura d'un gerent d'urbanisme, un càrrec sobre el qual es vol que pivoti tota una nova àrea que ajudi a desenvolupar els grans reptes urbanístics de la ciutat. El consistori, de fet, ja ho tenia emparaulat amb un dels màxims experts en urbanisme a Catalunya, el tarragoní Joan Llort, actual director general d'Actuacions Estratègiques i Política de Sòl de la Generalitat, i pensava aprovar en el pròxim ple la convocatòria d'una plaça provisional a mida, segons va admetre ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. La filtració del procés i les crítiques de tots els grups, però, han fet que el mateix Llort hi hagi renunciat.

Visiblement disgustat, i acompanyat del regidor d'Urbanisme, Xavier Tarrés, Ballesteros va comparèixer ahir al matí per anunciar que Joan Llort li havia comunicat dimarts a la tarda que renunciava a la plaça que l'Ajuntament volia convocar per a ell ex professo, adduint el rebombori causat per la filtració del procés divendres passat i les crítiques que això havia generat entre tots els grups municipals, incloent-hi els socis de govern d'ERC, que criticaven tant el procediment seguit com el sou que s'havia reservat per al nou càrrec, de 123.000 euros bruts l'any, que amb complements podia arribar a 180.000 euros. «Avui és un mal dia per a l'urbanisme de la ciutat», va dir Ballesteros, per a qui Llort –que ha estat màxim responsable de la política urbanística de la Generalitat tant amb CiU al govern com amb l'actual tripartit– era la persona idònia per encapçalar la creació d'una gerència específica d'urbanisme, una antiga idea de l'equip de govern socialista amb què voldria agilitar processos administratius i afrontar reptes com ara el post-POUM –el desenvolupament futur del pla d'ordenació urbanística municipal, encara pendent de l'aprovació provisional–, l'operació ferroviària de la façana marítima i la nova estació, els Jocs del Mediterrani i el parc tecnològic. «Ho lamento moltíssim, perquè la ciutat ha de tenir els millors professionals, fugint de batalletes mesquines», va dir ahir l'alcalde, que va sentenciar: «Segueixo creient profundament en el model gerencial proposat, com també confiem en l'àrea d'Urbanisme actual, a la qual vam encarregar la redacció del nou POUM.»

Retiren el «concurs»

El consistori, en tot cas, no es va esforçar a dissimular que la plaça pública que volia convocar tenia Llort com a únic candidat, ja que ahir a la tarda mateix va decidir treure de l'ordre del dia del ple de dilluns, «arran de tot l'enrenou generat», l'expedient de creació de la gerència d'urbanisme. L'alcalde va parlar sense eufemismes: «Hem comès un error, comunicar malament el procediment, però aquest ha estat impecable perquè ha estat el que aquesta i altres administracions han seguit en molts casos: crear la plaça i dotar-la, cobrir-la d'urgència i, després, convocar un concurs.» «És un procés que no tenia cap advertiment d'il·legalitat, està perfectament reglat i previst», va explicar, i va defensar que «és habitual cobrir càrrecs d'alta direcció amb concursos interadministratius», com hauria estat el cas.

El Messi de l'urbanisme

Ballesteros va explicar també que no vol nomenar el gerent com a càrrec de confiança: «Volem que transcendeixi alcaldes i no sigui d'un color polític, i l'oposició això ja ho sabia», va afirmar. Ara no té cap altre candidat, si bé va deixar clar: «No renunciem al model, però s'iniciarà un nou procés i ja es decidirà què fem; volíem fitxar un Messi, i ens haurem de conformar amb algú altre.»

La decisió satisfà però no atura la crítica

Tots els grups van aplaudir la suspensió del procés, però no van cessar les crítiques a l'alcalde. Rosa Rossell (ERC) va dir que respecta la renúncia de Llort i que mai han dubtat de la seva solvència i vàlua professional, però va lamentar «com s'ha dut a terme l'intent de convocatòria de la plaça»; a més, va admetre el «malestar» per no haver-ne estat informats abans. «Em sembla molt bé que es retiri el concurs, ara en podrem parlar en les reunions de govern», va dir. CiU i el PP van lamentar «el menyspreu i la humiliació» que el procés suposa per a l'àrea d'Urbanisme i van criticar que l'alcalde plantegés fer una «il·legalitat procedimental» en crear una plaça sense selecció prèvia. CiU troba «escandalós i immoral» el sou reservat al gerent i, pel PP, el pacte entre el PSC i ERC «no esgotarà el mandat, ja que és flagrant la falta d'informació i coordinació».

]]><![CDATA[CONCERT D'ALEJANDRO SANZ]]>En aquest nou disc, l’artista plasma tota la seva essència com a compositor i intèrpret i així ho demostrarà en el concert que la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Salou ha contractat pel dissabte 11 de setembre, on té previst oferir el millor del seu repertori i demostrar perquè el seu darrer disc ha estat número 1 en la seva primera setmana de vendes a Espanya, Estats Units, Mèxic, Argentina, Colòmbia i Chile. Deu brillants cançons amb les que l’artista aconsegueix submergir al públic en la historia de cada una d’elles amb la idea de portar-los als seus paraisos particulars. “Paraiso Express” ha estat produït per Tommy Torres i mesclat per Bob Clearmountain, un dels ingeniers més importants del món que ha treballat amb els Rolling Stones, Bruce Springsteen o Paul McCartney, entre molts d’altres.

Les entrades per al concert de la Diada, que tindrà lloc al camp de futbol municipal, estan ja a la venda al preu de 37,5 euros en anticipada mentre que també s’ha habilitat per a la ocasió una zona Paraíso VIP que costarà 63 euros. Els punts de venda dels tickets són els habituals a les oficines de Cultura del TAS; al Patronat de Turisme de Salou; a través del ServeCaixa de la caixa; del Telentrada i de Ticketmaster.

El seu primer single d’aquest nou disc, “Looking For Paradise”, es va estrenar el passat dia 18 de setembre i des del primer moment va conquistar el numero 1 de descarregues de iTunes a Espanya i Llatinoamèrica. El seu segon senzill, “Desde Cuando”, ha estat en el numero 1 durant mesos en les llistes de ràdios i videoclips més vistos.

]]>